Tutorials en família #1: Com fer un estant per als carrets de fil

Finalment ja tinc l’estudi mínimament organitzat. Ja només ens queden per obrir algunes caixes i haig de classificar bastantes coses, però ja començo a poder treballar amb normalitat (encara que l’altre dia vaig perdre els boixets, uf, quina ràbia, encara no han aparegut i cada cop que me’n recordo em poso nerviosa…).

Per tal de poder-li cosir coses a la nena, vaig comprar per ebay 30 carrets de fil apte per a roba de bebès. Són de colors molt bonics, encara que el fil és una mica gruixut per al meu gust i se m’encalla amb la màquina de cosir..que hi farem, eren bastant barats.

Bueno, a lo que anava. De cop el meu problema ha estat que tinc moltíssims carrets de fil i no molt clar com guardar-los. Així que buscant a la meva font d’inspiració habitual (internet), he trobat el següent post, que m’ha semblat preciós: The reel thing...

Li he ensenyat al Gustavo i hem estat d’acord que havíem de fer algo similar per dos motius: perquè els fils no poden estar per allà tirats i perquè quedaria preciós a la paret de l’estudi.

Així que ens hem posat a l’acció.

{Material utilitzat}

- Plafó de fusta massissa (nosaltres n’hem triat un que tenia la veta bonica) de les següents mesures: 80x40x1.8 cm
- Claus de 8cm
- Serra de calar
- Taladre i una broca de 3mm i una de 12mm per a fusta
- 4 “tubillons” (espigues)
- Martell
- Vernís i pinzell per a aplicar-lo
- Cola de contacte “No más clavos”

{Temps de realització}

- Aproximadament 5h

{Cost del projecte}

- Plafó: 8.6 CHF
- Claus: 4 CHF
- Vernís: 2 CHF

Total: 14.6 CHF

{Passos que hem seguit}

Pas 1)

Com que el plafó de fusta venia embolicat amb plàstic, he dibuixat sobre el plàstic el disseny que volíem fer. Després he resseguit el disseny apretant amb un boli amb la punta amagada, d’aquesta manera el disseny s’ha transferit a la fusta. A continuació he resseguit les marques de la fusta amb llàpis.

Pas 2)

El Gustavo ha tallat la forma amb la serra de calar.

A continuació ha passat la llima per tal de no deixar cap estella.

Els dos extrems que no han capigut en el plafó els hem retallat del romanent i enganxat amb “tubillons” (espigues) i “No más clavos”.

Pas 3)

Un cop la cola s’ha secat ( en realitat després de dinar..), he dibuixat en la forma retallada els punts on volía que hi anessin els claus. El Gustavo ha taladrat cada un dels punts, fent uns forats d’uns 7mm de profunditat (uns mm menys de la profunditat a la que volíem clavar el clau). Per a fer el forat de la profunditat adequada va molt bé fer servir una guia.

Hem fet una marca als claus a 1cm de la punta, de manera que al clavar-los amb el martell, en desapareixer la marca, volía dir que estaven a la profunditat desitjada (aquesta ha de ser superior a la del forat fet amb el taladre, i inferior al gruix del plafó.

Un cop clavats els claus hem mirat on havíem de fer els forats per a poder penjar l’estant. Amb una broca de 12mm hem fet els forats d’uns 10mm de profunditat. Dins del forat i amb la broca de 3mm hem fet un forat en direcció vertical d’uns 5mm (forat on encaixarà l’escàrpia que clavarem a la paret).

Pas 4)

He vernissat el plafó, començant pel dret i després girant-lo per fer el revés (al tenir els claus hem pogut fer les dues cares seguides).

Hem deixat secar l’estant tota la nit.

Pas 5)

El pas 5 es resumeix en: penjar l’estant i disfrutar col.locant els fils en l’ordre que més es prefereixi. En el meu cas m’he passat un bon rato seguint gradacions de colors.

Al final ens hem sentat i picat a l’esquena per a celebrar el treball realitzat!

Espero que us hagi agradat! És fàcil, útil i bonic, que més es vol??

Us deixo amb algunes imatges més de l’estant.